La Renaixença

El flotador és un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has après mai a nedar)... El flotador ens salva la vida sempre. Per això hi dediquem aquest capítol. Ens visita Dídac Costa, un expert en patí català que ha fet la volta al món i que ara se'n va a fer una ruta per la Patagònia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.

En una setmana hem descobert què són les manuelles, per què ens agrada tant anar amb pijama, com és de fred l'estetoscopi i quina era la primera funció de la lligacama. Hem xerrat amb Nani Roma, pilot de raids; Josep Alcover, exsoldador submarí i escriptor; Ypnosi, un grup de música emergent, i Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va penjar l'estic per ordenar-se capellà. Aquí trobareu un resum del que han sigut aquests últims programes, que també podeu recuperar sencers.

Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.

L'estetoscopi té dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que està. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post-Eroski psycho-funk. No sabem què és, però semblen simpàtics. Interpreten "La història", amb Arnau Tordera i Laia Glück. A "Històries per passejar el gos", portem la Lluna a l'incendi del circ de Niterói (Brasil), el 1961.

Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest és el vostre programa. Estem davant de la peça de roba més còmoda? Quan deixarà d'estar mal vist anar a treballar amb el pijama posat? També hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el capítol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submarí que ens ha confessat quin és l'únic aliment que es pot menjar sota l'aigua. També sortim a passejar amb en Cobi per la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago.

Pocs saben què són unes manuelles, però tothom n'ha fet servir. Normalment al gimnàs, però també pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si és que un en té) o pujant i baixant mobles durant una mudança. Sí, parlem dels pesos, però que en català correcte es diuen "manuelles". Ens visita un campió de raids: Nani Roma. S'ha compromès a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! A més, sortim a passejar en Marvin pel primer casino del món, que va obrir les portes el 1638, a Venècia.

Us deixem un resum i repàs del que han sigut els quatre últims capítols de "La Renaixença". Hem parlat d'objectes, hem conegut savis per conèixer i reconegut bojos coneguts, i hem sortit a passejar quatre gossos (tot i que a en Fel no li agrada). Si us agrada el resum, mireu els capítols! I si heu vist els capítols, mireu el resum, que també és divertit recordar com hem passat la setmana.

Recordeu el dia de l'apagada general? Hi havia dues opcions: tenir una espelma o una llanterna. Quantes vegades heu anat a les fosques perquè us feia mandra canviar les piles de la llanterna? Un dia parlarem de l'espelma, però aquest capítol el dediquem a la llanterna. Ens visita l'Àlex Auger, un savi per conèixer però molt boig, perquè practica "wingsuit": vol amb vestit d'ales. Un home ocell, per entendre'ns. I boig, molt boig. A "Històries per passejar el gos" anem al 1770, a la massacre de Boston, amb la Coco, que viu allà mateix.

La uralita i el fibrociment són el mateix, literalment, però la uralita també és el nom que se li dona a un mineral preciós dels Urals. Òbviament, com que podem triar, hem decidit parlar de la uralita dolenta: del material que durant molts anys (i encara avui) trobem repartit per tot Catalunya. Ens visita en Mazoni, cantautor empordanès que també puja al nostre escenari per poder gaudir d'una de les seves cançons amb els arranjaments de "La Renaixença". A més, sortim a passejar la Tronca, un gos d'atura de Sabadell, per l'atac dels homes morts, a Polònia.

No tots els objectes han de ser divertits... o sí? Tenim el repte de trobar la gràcia al taüt, al qual dediquem el capítol. No és que tinguem ganes d'anar-hi, però hem de poder parlar de tot. Qui sí que s'ho passa bé és en Josep Plana, CEO d'una empresa d'esdeveniments per a multimilionaris, que no creiem que s'ho passin pas malament amb tots els diners que tenen. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tina fins al 1986, durant la catàstrofe del llac Nyos.

Hi ha objectes que només veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Això passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgràcia. Aquest capítol el dediquem a la butlleta, però no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que més telenotícies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un stradivarius de sis milions de dòlars.

Aquí us deixem un resum dels últims quatre capítols. Hem parlat de la medalla, del ratolí d'ordinador, del diccionari i del globus aerostàtic. A més, ens han visitat l'Anna Barrachina, actriu; la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art; l'Alidé Sans, cantautora aranesa, i en Toni Arbonés, escalador. Si us agrada el resum, aprofiteu per mirar els capítols sencers, que sempre hi ha més moments que mereixen que els vegeu.

Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerostàtic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus és de les coses que has de fer un cop a la vida, però si això comporta llevar-se de matinada per no sé què dels vents, potser més d'un és baixa. Ens visita en Toni Arbonés, un escalador català que ha obert més de 1.000 vies d'escalada arreu del món. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel·lió de Sobibor, el 1943.

Imagineu-vos una conversa entre Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra mirant-nos des del més enllà. Deuen estar enfadats o contents de com mantenim el seu llegat amb la llengua? Bé, val més no saber-ho. Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" al diccionari, que van començar els sumeris fa més de 4.000 anys. La cantant aranesa Alidé Sans passa pel nostre escó, posa a prova en Peyu i puja a l'escenari per cantar-nos "A la ruaa de Rore". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Pili fins al 1816: l'any sense estiu.

Aquest capítol de "La Renaixença" el dediquem al ratolí d'ordinador. És segurament dels objectes més joves que hem fet, perquè va néixer el 1963. L'Arnau i la Laia ho han aprofitat per parlar de música electrònica catalana, no us ho podeu perdre. Parlem amb la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art. Ha treballat restaurant llocs tan emblemàtics i importants com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll o el pantocràtor de Sant Climent de Taüll. I sortim a passejar el gos per l'engany del capità Köpenick, el 1906.

Els esportistes, quan guanyen medalles, molt sovint es fan fotos mossegant-les. Sabeu que això es va començar a fer amb l'objectiu de comprovar si la medalla era d'or real? Si quan la mossegues és tova, vol dir que és or vertader. Heu de saber que no són d'or, només n'estan recobertes. Dediquem aquest capítol a la medalla. Ens visita l'Anna Barrachina, amb qui repassem la seva carrera com a actriu i els seus personatges més recordats. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Neula pel descobriment del tresor de Hoxne, el 1992.

Us deixem amb un resum de tot el que ha passat aquesta setmana: hem xerrat amb la Judit Mascó, en Llorenç Barba, Els Amics de les Arts i la Júlia Truyol. També hem parlat sobre la capa, el compàs, les puntes de coixí i els dards. I hem sortit a passejar quatre gossos per quatre moments històrics. Que a en Fel no li agrada, però nosaltres ho continuem fent (perquè sí que ens agrada).

De punteria, se'n té o no se'n té. Alguna vegada aniria bé tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federació Catalana de Dards i es reconeix aquesta pràctica com a esport. En aquesta ocasió, doncs, parlem dels dards. Ens visita la Júlia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.

Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.

Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barber de Montserrat. Fa"passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.